Programari lliure i educació. Discurs de Richard Stallman.

Sóc Richard Stallman, fa 25 anys vaig llançar el moviment del Programari Lliure.

El Programari Lliure vol dir el programari que respecta la llibertat de l’usuari i la solidaritat social de la seua comunitat.

Els programes que no són lliures són programari privatiu; és a dir, priven de la llibertat als seus usuaris i els mantenen en un estat de divisió i impotència.

Divisió, perquè cadascun té prohibit de compartir amb els altres, i impotència perquè els usuaris no posseeixen el codi font del programa; és a dir, no poden canviar gens, ni tan sols poden esbrinar el que realment està fent, i pot fer coses molt dolentes.

Que un programa és de Programari Lliure vol dir que l’usuari té les 4 llibertats essencials:

• La llibertat 0 és la llibertat d’executar el programa com vulgues.

• La llibertat 1 és la llibertat d’estudiar el codi font del programa i canviar-ho perquè el programa faça el que vulgues.

• La llibertat 2 és la llibertat d’ajudar al teu proïsme, és a dir, la llibertat de fer i distribuir còpies exactes del programa quan vulgues.

• I la llibertat 3 és la llibertat de contribuir a la teua comunitat, és a dir, la llibertat de fer i distribuir còpies de les teues versions modificades del programa.

Amb aquestes quatre llibertats el programa és Programari Lliure perquè el sistema social del seu ús i distribució és un sistema ètic respectant la llibertat de cadascun i respectant la comunitat dels usuaris.

I tot el programari ha de ser lliure perquè cadascun mereix la llibertat, mereix poder participar en la comunitat lliure.

I per tant les escoles han d’ensenyar únicament el Programari Lliure.

Hi ha quatre raons per a aquesta conclusió.

• La més superficial és per a economitzar. Les escoles no tenen bastant diners, no han de malgastar els seus diners pagant permís per a usar programari privatiu. Aquesta raó és òbvia. Però algunes empreses de programari privatiu solen eliminar aquesta raó superficial regalant còpies gratuïtes, o quasi gratuïtes, del seu programari no lliure a les escoles. I ho fan per a fer addictes als alumnes. És un pla malévolo. És un pla per a usar les escoles com a instruments d’imposar una dependència permanent als alumnes. Si l’escola ensenya l’ús d’aquest programa privatiu l’alumne gradua amb la dependència i després de graduar-se no rep més ofertes de còpies gratuïtes. I probablement treballa en una empresa. L’empresa per a la qual treballa no rep còpies gratuïtes. Llavors l’empresa usa l’escola per a ensenyar una dependència permanent a la societat sencera. L’escola ha de rebutjar la seua participació en aqueix pla malévolo perquè l’escola té una missió social d’educar a la pròxima generació com a bons ciutadans d’una societat capaç, forta, independent, solidària i lliure. Això només es pot fer ensenyant el Programari Lliure. Les escoles han d’eliminar, esborrar els programes privatius per a instal·lar Programari Lliure.

• Però hi ha una altra raó més profunda: per a l’educació mateixa dels bons programadors, perquè per a aprendre a programar bé necessiten llegir molt codi i escriure molt codi. Per a aprendre a escriure codi per a programes grans necessiten escriure petits canvis en el codi de programes grans. Tot açò és possible únicament amb el Programari Lliure. Només el Programari Lliure permet l’educació en la informàtica.

• Però hi ha una raó més profunda àdhuc: per a la educació en la ciutadania. Perquè l’escola té la missió d’ensenyar no solament fets, no solament tècniques, sinó sobretot l’esperit de bona voluntat i l’hàbit d’ajudar al teu proïsme. Per tant cada classe ha de tenir aquesta regla: alumne, si portes un programa a la classe no pots guardar-ho per a tú, has de compartir-ho amb la resta de la classe. Però l’escola ha de seguir la seua pròpia regla, ha de portar únicament el Programari Lliure a la classe.

Cada escola ha de migrar al Programari Lliure i ensenyar únicament Programari Lliure, perquè cada escola ha de contribuir a dirigir la societat rumb a la llibertat i a la solidaritat social.

Moltes gràcies.